60 anys: ‘una història fantàstica plena de moltes històries’

By 12/12/2019Escola
Discurs d’Anna Regàs, directora de l’escola, en motiu de l’acte d’inici dels seixantè aniversari
escola-sant-felip-neri-60-anys-discurs

A l’Anna, que era una persona inquieta i curiosa, li encantava escoltar històries. De fet, li agradava tant que va decidir col·leccionar-les.

Les primeres les escrivia en una llibreta de fulls quadriculats però un dia, va tombar un got de llet i es van escampar totes les lletres mig difuminades.

Va decidir crear un arxiu a l’ordinador però, una nit de tempesta, un llampec va caure just a l’endoll i les històries van quedar foses per sempre.

Va començar a donar voltes i a buscar quin seria el millor recipient, magatzem o caixa forta on poder conservar les històries i que no podessin desaparèixer mai.

Un matí de finals de primavera, passejant relaxadament, va anar a parar en una plaça amb una font i una estora bonica de flors grogues. No hi havia ningú però sentia veus, sentia somriures i riallades, noms, música, crits… fins i tot va poder sentir silencis.

Es va quedar quieta, molt atenta, i va poder distingir un munt d’històries que sortien d’un vell edifici ple de sons de colors.

Va tornar a casa contenta, havia trobat el recipient, la caixa, un gran magatzem d’històries. Aquell dia es va adonar que les històries no es poden tancar, ni silenciar en un paper o document. Les històries estan vives i queden ben desades en el seu espai.

Per mi, això és l’escola, un fantàstic espai ple d’històries que juntes en conformen una de més gran.

Són històries marcades pels diferents moments viscuts, per les persones que hi han participat, per les famílies, per les nenes i els nens i les noies i els nois que aconsegueixen sovent canviar el curs de la nostra història fent-la dinàmica i inesperada a voltes.

escola-sant-felip-neri-60-anys-discurs-anna-regas

La història d’una escola, però, també la conforma el moment social, polític, econòmic, demogràfic.

Al llarg de 60 anys hem passat moments de lluita per la cultura i la llengua, i de defensa dels valors democràtics, on sembla que encara hi som. La preocupació per l’economia sempre ha estat present en el nostre dia a dia.

El fet de ser escola concertada ens ha fet estar sempre alerta i ser molt autoexigents en el manteniment d’un compromís social, sent un espai d’acollida on el “filtre econòmic”, imprescindible per a la nostra subsistència, no esdevingui un impediment per ser una comunitat plural, sensible a totes les diferències i amb voluntat per a treballar i contribuir a l’equitat del nostre alumnat educant en els valors que els faran persones crítiques, amb compromís social i amb capacitat per a transformar.

Arribats i arribades als 60 anys el que em ve al cap són paraules d’agraïment. Però no d’agraïment dramàtic, aquell que diu “ no hagués estat res sense tu” si no d’agraïment optimista, positiu, alegre, d’aquell que diu “Quina sort haver-vos trobat!”.

Tan de bo continuem tenint la fortuna i l’oportunitat de seguir sent el “recipient” on es creen, es reinventen i es mantenen, malgrat el pas del temps, milions d’històries educatives, personals, gastronòmiques, artístiques, lúdiques i educatives durant molt de temps.

Temps en què els nosaltres es convertiran en vosaltres, els ‘jos’ en ‘jos’ més grans, madurs i reflexius que marxaran per deixar pas a nous ‘jos’. Però el pas de cadascú deixarà una empremta de records i històries viscudes que perduraran fent de la nostra escola el què ha estat, el que és i el que serà que, malgrat ser diferent, ben segur que mantindrà l’essencial: un espai de convivència i coneixement on els valors del respecte pel què cada un de nosaltres som, sentim i desitgem estarà cuidat i protegit.

Anna Regàs

21 de novembre de 2019