Començar l’etapa escolar en temps de pandèmia

L’adaptació al parvulari, un repte per a infants i famílies

En començar un nou curs al parvulari sempre tendim a posar la mirada sobre l’arribada del nou alumnat de P3. En com es mostraran, com se sentiran les famílies, com enfortirem el vincle amb les mestres… tots aquells factors que condicionen la seva nova etapa a l’escola.

Enguany, vint-i-dos nenes i nens han començat la seva aventura a Sant Felip Neri, descobrint l’escola, les mestres i les companyes que, esperem, els acompanyaran durant molts anys. Són la Classe dels i les Hipopòtams i tenen moltes ganes d’aprendre, gaudir i conèixer com funciona l’escola. Després de les primeres setmanes d’adaptació, podem dir que totes i tots assisteixen amb il·lusió a l’escola i que, poc a poc, han anat trobant la seguretat i l’acompanyament que requereixen per seguir creixent amb confiança i determinació. 

Adaptació és un terme molt recorrent en el canvis d’etapa de qualsevol persona. Adaptació a l’escola s’hauria d’escriure en lletres majúscules, valorar-ho i  situar-ho com les accions més importants que fa un infant: adaptació al canvi d’espai, al canvi d’hàbits, comiat de les persones que ja coneixem, dels espais coneguts, sortida de la zona de confort. 

Tanmateix, aquests darrers dos cursos la paraula “adaptació” ha anat prenent un nou significat per a nosaltres; fins fa poc quan parlàvem d’adaptació sovint només pensàvem en els infants de p3 i les seves famílies, en el procés que havíem de fer entre totes per aconseguir que les criatures acabessin venint a l’escola amb ganes, sentint-se segures, amb la confiança d’arribar a un espai segur amb un equip docent i no docent que ens cuidaria i vetllaria pel benestar de les nostres famílies i els nostres fills i filles.

Arrel de la pandèmia l’adaptació es va convertir en un procés molt més llarg, molt més incert i canviant i en una situació que en molts moments anavem construint sobre la marxa, conforme rebíem els protocols i les noves indicacions des del Departament; requeria d’un sobreesforç de l’equip i un gran exercici de confiança i paciència per part de les famílies, l’escola a casa va esdevenir un “micromón” on trobar-nos amb la comunitat de Sant Felip Neri, una nova manera de compartir, acompayar-nos, aprendre…. 

El curs passat el vam iniciar des de l’escola i potser això ens va fer pensar que adaptar-nos seria més fàcil i ràpid però la rigidesa dels protocols i actuacions que havíem de seguir van fer que famílies, infants i l’equip de l’escola haguessim de mantenir sovint unes distàncies i uns límits que fins aquell moment mai havien format part del nostre tarannà ni de les nostres creences. 

Aquest curs el comencem amb la sensació que ja tot està solucionat però encara hi ha restriccions que no ens permeten recuperar del tot l’ambient i les maneres de fer escola que tant hem defensat des de Sant Felip Neri.

Tot l’alumnat de parvulari ha hagut d’adaptar-se i readaptar-se a aquests canvis, fent escola des de casa, tornant a l’escola d’una manera diferent: sense compartir els espais amb altres classes, sense compartir activitats, deixant de tenir mestres diferents a les tutores a l’aula, seguint protocols higiènics… Hem confirmat que els infants tenen una gran capactitat adaptativa, que són positius per naturalesa, busquen allò que els agrada i els fa sentir bé abans de fixar-se en allò que no, han mantingut l’interès i les ganes de participar, de col.laborar, de jugar i seguir aprenent.

I tot això ho poden fer gràcies al vostre acompanyament. Elles i ells es fan grans i cal empoderar-los i donar-los eines per avançar en el seu creixement com a persones. La seva adaptació és important , però no ens hem d’oblidar de la família, part molt important del procés que, a l’igual que els infants, també patirà el dol del canvi d’espai, canvi d’hàbits i també un canvi vers el propi fill o filla.

En aquest procés les famílies també us heu hagut d’anar adaptant, ajustant-vos a allò que us demanàvem, a vegades des de la incomprensió de les normes o des de la desconfiança de les distàncies però sempre mantenint la confiança en l’equip.

I és que en aquest procès d’adaptació hi participa tota la comunitat educativa i en aquesta implicació global on recau l’èxit.