El límit com a font de seguretat a l’hora d’accedir a l’aprenentatge

Sorry, this entry is only available in Catalan.

“Posar límits és imprescindible per créixer de forma sana i tranquil·la”

Al llarg dels 3 anys que dura el parvulari s’aprenen totes les coses bàsiques ‘per anar per la vida’. Entre casa i l’escola, aprenem a vestir-nos, anar al lavabo soles, a saludar, a acomiadar-nos, a demanar les coses, a donar les gràcies, a saber dir no, a disculpar-nos…

També s’aprèn a assolir objectius: “he estat capaç d’anar al vàter sola”. A sentir-se competent/a: “la mestra m’ha ajudat amb una màniga, però jo he pogut acabar de posar-me la bata sol/a!”. I també a sentir-se útil: “avui tinc l’encàrrec de regar les plantes”.
És cert que darrere de qualsevol aprenentatge pot anar implícita una frustració, una renúncia. A l’escola, per exemple, també aprenem que no estem soles en aquest món i que cal compartir les joguines: “no puc jugar tota l’estona amb ‘el coet’ perquè  hi ha d’altres companyes que també el volen i només n’hi ha un”. Un altre exemple és la necessitat de respectar el torn i l’ordre: “no puc parlar sempre i m’hauré d’esperar si, quan vull dir una cosa, hi ha un altre company o companya que està parlant” o “quan he de fer una fila, no sempre puc ser sempre la primera”.

L’escola és una petita societat on posem en pràctica allò que hem après a casa nostra, és a dir, ens entrenem a mantenir aquelles actituds i comportaments que ens ajuden a conviure i a evitar aquells que no faciliten i entorpeixen aquesta convivència.

Per aprendre tot això, necessitem saber què és el que s’espera de nosaltres, és a dir: “què”, “com”, “quan” i també, “fins on” i “fins quan”… Necessitem saber on està el límit per poder avançar amb seguretat, sense confondre’ns, per no perdre’ns.

Els límits ens guien, ens marquen el camí, ens donen seguretat, ens permeten sentir-nos ‘fora de perill’, ens permeten sentir-nos útils i competents, ens ajuden a ajustar-nos al que s’espera de nosaltres. I per això els límits ens són imprescindibles per créixer de manera sana i tranquil·la. Perquè ens permeten mostrar amb seguretat la nostra competència a l’hora d’assolir el que se’ns demana.

Per tot això, cal que família i escola treballem conjuntament i anem a l’una. D’aquesta forma, podrem donar a l’infant un marc de referència que li doni seguretat i li permeti així accedir a l’aprenentatge. Un context resultat de l’equilibri entre l’afecte, el motor, i els límits, el camí.